Esmorza amb mi

4 persones. 2 parelles. 4 camins i quants destins? La Natalia i el Salva s'han enrotllat 5 vegades. No hi ha res seriós. Ell s'ha enamorat com feia molt temps que no li passava. Ella ha decidit fer un documental sobre el desamor en un intent de mitigar el seu dolor. La Carlota i el Sergi porten poc més d'un any i, malgrat que les coses ara no són tan senzilles com els primers mesos, tots dos tenen clar que la seva aposta és la relació.

Tornar a creure i deixar néixer l'amor. D'això tracta aquest treball protagonitzat per personatges que bé podríem ser nosaltres. De com estimem, de com gestionem la pèrdua. Del sofriment i del riure. D'això va aquesta història. Possiblement la història de totes en algun moment.

"Potser ja no ens interessa tant parlar de com sobreviure a la mort de l'amor i a la ruptura dels vincles. Ara el que ens uneix és més complex: volem posar el focus en com podem tornar a creure i com pot tornar a néixer aquest amor; com ens acostem a la maduresa però sense deixar de jugar, per més difícil que sembli a vegades.

Per això, el títol Esmorza amb mi, perquè a vegades l'ambició és solament aquesta, més enllà de qualsevol somni grandiloqüent, arriba un moment on ja és un triomf senzillament esmorzar junts."
Iván Morales

Fitxa artística
  • Autoria i direcció
    Iván Morales
  • Interpretació
    Anna Alarcón, Andrés Herrera, Aina Clotet, Xavi Sáez, Bàrbara Mestanza i Mima Riera
  • Escenografia i Il·luminació
    Marc Salicrú
  • Música i espai sonor
    Clara Aguilar
  • Moviment
    David Climent
  • Vestuari
    Míriam Compte
  • Ajudant de direcció
    Ona Millà
  • Ajudant de direcció, moviment i regiduria
    Carla Tovias
  • Construcció escenografia
    Óscar Fernández (Ou)
  • Fotografia
    Sandra Roca i Ona Millà
  • Disseny gràfic
    Marc Rios
  • Producció Los Montoya
    Júlia Simó Puyo
  • Producció
    Clara Aguilar i Ona Millà
  • Distribució
    Àngels Queralt - Dos Orillas Cultura
  • Amb el suport de
    Sala Beckett
  • Agraïments
    Pau Gener, Sergi Casals, Lan Dry, Dask (in memoriam) i Centro Kine Gavà
  • Producció
    Los Montoya
Comparteix-ho
"El monólogo de Mima Riera, digno de Jean Eustache, es de lo mejor, de lo más verdadero que he oído en teatro: altísimo voltaje."
Marcos Ordóñez

El País

"Un relato montado desde una estética contemporánea, desde una sensibilidad que hunde sus raíces en las vanguardias urbanas, musicales y en los lenguajes periféricos, como el cómic."